què preguntaries a la teva advocada http rosaliarv…

 què preguntaries a la teva advocada?

http://rosaliarv.wordpress.com/

és l’adreça del meu nou blog!!!

… quan l’empresari incompleix l’Acord en Conciliació,

què pot fer el treballador?

Malauradament, és una realitat que actualment es produeix sovint, i sense entrar a l’anàlisi del fet per l’obvietat dels motius, us faig cinc cèntims del procediment a seguir per part del treballador afectat.

Quan el treballador i l’empresari, en l’Acte de Conciliació celebrat davant de l’Autoritat Laboral, arriben a un “Acord” (amb avinença).

Per exemple: impagament de salaris, hores extres, canvi de categoria…. i l’empresari incompleix, el treballador pot entrar una demanda al Jutjat Social reclamant el compliment del pactat.

En aquesta demanda, es podrà demanar a més, els interessos legals i les costes (els honoraris de l’advocat, adjunta’n la factura corresponent).

El procediment és el mateix que el d’execució de sentències, pas previ perquè en el cas d’insolvència provisional de l’empresari, reclamar a FOGASA.

més val un mal acord …

… que un bon plet!

popular dita que no per coneguda deixem d’utilitzar com a colofó de tot un seguit d’arguments, que sovint, hem d’utilitzar per fer veure al nostre client que prestar la seva “conformitat” és el més favorable per ell.

Es tracta de la possibilitat d’arribar a una “conformitat” entre acusació i defensa  en els Judicis Penals.

La “confessió” de l’acusat, és una decisió estrictament personal del ciutadà que va a Judici, mai de l’advocat/da. Això si, nosaltres hem d’ajudar a fer entendre al nostre client la situació, fent una valoració de les possibilitats del judici. Però pel demès, el Tribunal és escrupolós en aquest punt preguntant a la persona que presta la conformitat, si compren la situació i si presta la seva conformitat amb plena llibertat. Pregunta’n desprès a l’advocat/da defensor/a, si a la vista de la declaració personal del seu Client, considera necessari la celebració del judici.

El Judici és la última fase d’un procediment penal que comença amb una denúncia, segueix amb la pràctica d’unes diligències per tal d’aclarir els fets i esbrinar qui és/són el/els responsable/s, labor que realitza el Jutjat d’Instrucció. Dóna’n trasllat de l’expedient tramitat al Tribunal que l’ha d’enjudiciar (Jutjat de Primera Instancia corresponent) i que acaba amb la celebració del Judici Oral.

En aquest participen l’acusació representada pel Fiscal i, de vagades, l’acusació particular representant del perjudicat; i la defensa de la persona acusada.

El debat del Judici Oral es desenvolupa sobre la base dels escrits d’acusació, per una banda i, el de la defensa per l’altra. En que cada part dóna la versió dels fets i proposa unes proves.

El contingut de la Sentència dependrà del que resulti de les declaracions dels testimonis, perits, examen dels documents i declaració de l’acusat. Resolent en un sentit o altre, a la vista exclusivament del debat que s’ha celebrat en el Judici Oral, a través de la pràctica de la prova i dels informes d’acusacions i defenses.

El resultat del mateix és incert i preveure el contingut de la sentència, pràcticament impossible. Situació, aquesta, que la Llei preveu la possibilitat de que les parts arribin a un acord en virtut del qual l’acusat es conformi amb l’acusació presentada. I per arribar a dit acord, les acusacions podran rebaixar la gravetat o rigor de les seves pretensions acusatòries inicials, demanant unes responsabilitats inferiors, dins del marc que la Llei permet.

Els tractes entre acusació i defensa sobre la possibilitat d’una conformitat, sovint, guarda’n relació amb l’aptitud de l’acusat d’indemnitzar econòmicament a la persona perjudicada.

El que la reparació del dany produït s’aconsegueixi és un interès creixent, que se’ns dubte convé propiciar. Com també la conformitat expressa, la confessió, té un valor positiu per part de l’acusat dels fets comesos.

Deu consells per renegociar els teus deutes

♣ DIFUSIÓ per part meva d’aquest post publicat el 10 juny de 2009 per Enrique Catalina

(http://deley.wordpress.com/2009/06/10/diez-consejos-para-renegociar-tus-deudas/) i que així mateix, reprodueix o adapta el contingut, amb les seves paraules (traduïdes per mi): 

Em permeto reproduir el post d’El Blog Salmón, per la seva evident utilitat en aquests temps de crisi per a tots:

… En aquest blog, i en altres de la família de Weblogs com Pimes i autònoms o Estalvi Diari podeu trobar idees sobre això. Però mirem cap a enfora. 

En Risc i Morositat s’han decidit a donar vuit consells per negociar amb els teus creditors. Aquest teu és genèric, vagi, però en general, haver-n’hi n’hi ha. El cas que se centren en els deutors particulars, encara que crec que, amb la seva corresponent adaptació és perfectament aplicable a la gestió financera de les pimes. A continuació els cito|esmento, els comento, i de bonus track n’incorporo dos de la meva collita.

 1.     Pren la iniciativa i fes la primera trucada.

Molt cert. Si tens intenció de pagar, si saps que ho faràs, és millor començar amb bon peu, donar la cara, i exposar la situació. El gest contrari causa desconfiança, i aquesta no és bona base per a l’inici d’un procés de recobro/repagament. I sens dubte, afronta l’esmentada presa de contacte d’una manera constructiva. Adéu als dramatismes, exculpacions pròpies, o culpabilitzacions alienes, etc.

 

2.     No ignoris el teu deute: Evita les empreses de recuperació d’impagats. 

Ho acabem de dir, però per abundar en el tema, l’autisme processal no és una bona solució. Em refereixo a aquesta gent que no recull els burofaxos, les comunicacions del jutjat i que pensa que ulls que no veuen, butxaca que no sent. Aquest tipus de pràctiques limiten, i molt, ja no sol la informació de la qual disposem, també les possibilitats de defensa en un plet.

 

3.     No mentir sobre el deute.

Queda bastant ridícul negar el deute, especialment quan ens consta que no és així. El que et fa la trucada sol estar carregat de documents. Una altra cosa és que hagis de dir amén a tot. M’agrada la trucada de Risc i Morositat a l’escolta.

 

 

4.     No acordar un calendari de pagaments poc realista.

En una primera fase del procés se sol arribar a un acord amb un pla de pagaments, que permeti posar-se al dia. Doncs bé, és molt millor discutir aquí, i fixar una realista que, per treure’ns-el de sobre, acceptar qualsevol proposta inviable i després incomplir-la. Això debilita posteriors negociacions.

 

5.     No facilitar informació personal.

Bé. Un dels avantatges de l’escolta que recomanàvem és que ens assabentem de més coses. I l’altra és que evitem explicar-les nosaltres. Ull amb subministrar informació que desconeix la nostra contrapart. Això si, en ocasions ho haurem de fer per afermar una negociació. Si li dic que li pagaré una suma X hauré de justificar la seva procedència, per resultar mínimament creïble.

 

6.     Verifica el deute.

Cert, molt cert. Hem d’acarar documentalment que la suma que se’ns reclama es correspon amb la realitat, i si no el veiem clar exposar-lo, o fins i tot negociar-lo, tenint en compte que una entitat financera difícilment no ens condonarà allò que correspongui al capital pendent, i serà més flexible en altres partides.

 

7.     Contracta a un/a advocat/da

Molt cert. Si som conscients que l’assumpte acabarà als jutjats convé tenir-lo com més aviat millor, no esperar que desemboqui en el procediment judicial. Això permetrà una millor defensa dels nostres interessos, i que el professional no hagi de jugar amb totes les cartes ja donades.

 

8.     Concurs de Creditors.

Com bé recorden en Risc i Morositat no ho recomano per a particulars, parlant en termes generals.

 

 

A continuació els bonus tracks promesos:

  

9.     Valora els possibles danys.

Convé que facis un estudi dels béns i ingressos que es poden veure en perill, així com de l’impacte de les accions judicials en les teves relacions familiars, socials o professionals. És bàsic per establir una estratègia.

 

 

 

10.   El més feble ha d’arriscar.

Si tens diversos creditors, i un d’ells té moltes bases al seu favor en formar de garanties hipotecàries i avals, has de ser conscient que qui se l’ha de jugar ha de ser un altre que compti amb moltes menys al seu favor. El creditor que porta totes les de perdre ha de ser el que s’empassi bona part del problema. Per exemple, client amb hipotecari de 60.000 € amb una entitat i préstec personal de 30.000 amb una altra. Aquesta última ha de ser la que estrenyi, i la que potser hagi d’assumir el 100% del deute per aconseguir l’esmentada garantia. Potser.

Kicks in the air! per cobrar de l’Administració?

Kicks in the air! sembla el títol d’una cançó, i triar per triar, d’algun dels grups que encara m’apassiona’n a pesar del temps passat: Jethro Tull, Led Zeppelin, Kim Crimson, Pink Floyd, Yes ….

Fa uns quants dies llegia el següent en el Legal Today i, si pot servir per algú:

“Si li ha portat un plet a una Entitat Local i no ha cobrat, ara és el moment”

* Hi han molts advocats que somien vincular-se professionalment amb l’Administració, però només “los perros viejos” saben que això es un arma de “doble filo”. En realitat, la major part de les vegades són mals pagadors, reclamar-los és donar “puntades de peu a l’aire”; i hi ha ocasions en què les minutes queden impagades per sempre. Donada la conjuntura de crisi, s’han habilitat partides especials per sanejar deutes. Cal tenir-ho en compte, i “a por ello!”

La crisi i el seu especial impacte en l’economia nacional està portant a retards en el pagament dels deutes contrets per les Entitats Locals (EELL), amb l’efecte perniciós automàtic sobre la liquiditat de les empreses, en especial PIME i autònoms.

Es tracta d’una mesura econòmica important que pot sanejar, en certa manera, la situació de les EELL.

La Resolució de 5 de maig de 2009, publicada, de la Dirección General de Coordinación Financiera con las Comunidades Autónomas (CAA) y con las EELL, per la que s’estableix el procediment i la informació a subministrar per les EELL que s’acullin al que es preveu en el Titulo 1 del RD-ley 5/2009, de 24 d’abril, de mesures extraordinàries i urgents per facilitar el sanejament dels deutes pendents de pagament amb empreses i autònoms.

Tot es farà per via telemàtica (art. 1), que habilita a la Dirección General Financiera amb les CCAA i amb les EELL a dictar la corresponent resolució en la que s’estableixi el detall de la informació necessària i el procediment telemàtic per a la seva remissió.

L’operació d’endeutament, pel seu caràcter urgent i extraordinari, no està subjecte a autorització administrativa, encara que el RD estableix determinades obligacions al respecte d’informar al Ministerio de Economía y Hacienda dels punts determinants de les operacions. En cas contrari, s’esdevindria la nul·litat de l’acord adoptat pel Ple de la Corporació, al ser aquestes obligacions d’informació una condició resolutòria automàtica.

El RD-ley té dos parts,

* regula l’autorització per articular una operació extraordinària d’endeutament bancari a les EELL que liquidaran del anterior exercici econòmic amb dèficit per a despeses generals, o que tinguin obligacions vençudes i exigibles pendents d’ubicar en el pressupost. Dita autorització estarà supeditada a que s’aprovi d’un pla de sanejament que verifiqui la capacitat de pagament en un termini de sis anys, i sota la condició de que el diner que se li doni a l’EELL s’apliqui, de veritat, a pagar les obligacions pendents amb empreses i autònoms en el termini màxim d’un mes.

* En el 2n Títol introdueix l’habilitació legal perquè aquestes operacions autoritzades a l’Instituto de Crédito Oficial contin amb la garantía de la participació de les EELL en els tributs de l’Estat.

“sense papers” …. l’empadronament?

*** gràcies per preguntar, ets la primera persona que em pregunta i això fa “ilu”

PREGUNTA:

Si jo deixo una habitació sense pagar a un “sense papers”que no té res ,pot empadronar-se ,puc tenir problemes?

Et felicito per la teva informació jo soc ignorant en aquest mon però em sap greu que hi hagi tanta gent sola i amb problemes greus i que no els puguem donar un cop de ma

RESPOSTA:

Cap mena de problema, i per empadronar-se, només cal anar amb el teu DNI (més una fotocòpia). Ell ha de portar el seu passaport o carnet d’identitat del seu país (també fotocopiat), a l’oficina del padró municipal (Ajuntament).

Firmes un imprès en que dius que viu a casa teva. És un tràmit ràpid, simple i àgil. Ell surt amb el volant del seu empadronament, on consta el seu domicili (el teu) i és molt important fer-ho perquè així comença a contar l’any que com a mínim exigeix la llei per tramitar, junt amb un altra documentació, la seva estada al nostre país.

garantir el dret a l’existència!

Drets Humans a la Ciutat, en el cartell informatiu es poden veure els diferents actes programats, però en concret, el que a mi m’atreu especialment i vull assistir el proper dijous dia 4, és el Debat sobre  “La renda bàsica de ciutadania: garantir el dret a l’existència”, a càrrec de Daniel Raventós.

En el correu informatiu que he rebut porta adjunts uns enllaços amb documentació complementaria, què he estat llegint i ho he trobat molt interessant.

En faig difusió de l’acte, tot avança’n segons la documentació esmentada, què el passat 28 d’abril es va crear una subcomissió en el Parlament espanyol per estudiar les possibilitats d’implantació de la renda bàsica (RB).

Una RB: és una assignació monetària incondicional per a tota la població, sense altre requisit que la ciutadania o la residència acreditada. Proposta llargament estudiada i discutida en àmbits acadèmics, polítics i socials.

Però el debat farà incidència en el moment actual que travessem, una RB en una economia deprimida, té sentit?

Si bé és obvi, com puntualitza entre d’altres qüestions la documentació consultada, que la RB per importants efectes que pogués comportar, no és una mesura que per si sola pugui acabar amb la crisi, si que podria mitigar les seves conseqüències més dures per a certs sectors de la població.

Disposar d’una RB indefinida, en cas de pèrdua del lloc de treball, suposaria afrontar el futur d’una forma menys angoixant.

Si bé és aquesta una característica de la RB per a qualsevol conjuntura econòmica, en una situació de crisi, on el nivell d’atur és més elevat i les pèrdues constants de llocs de treball creixen de forma accelerada, la esmentada característica de la RB cobra major importància social. Si no més permetria assegurar, ni que fos de forma austera, l’avenir més immediat.

UE, campanya electoral de vergonya! un cant a l’esperança!

La previsible abstenció el 7 de juny vinculada a la crisi econòmica i  a la falta d’informació i coneixement de les institucions de la UE, per part del ciutadà, em semblava que eren motius prou importants com per que els nostres polítics adoptessin un discurs en la campanya electoral adient a les circumstàncies.
Creia que hi havia un compromís tàcit, o exprés, de les diferents forces polítiques com per “engrescar” a la ciutadania a participar.
Estem a la recta final i ningú s’ha preocupat d’explicar al ciutadà què vota i què significa el seu vot … és llastimós tot plegat, votar per castigar no és edificant i, la crispació contra els polítics, esclata a la mínima que es comenta quelcom sobre les eleccions al Parlament Europeu al meu voltant.
Jo esperava un “projecte il·lusionant” per part d’alguna força política, em sento “estafada” i “avergonyida”; sé que no m’atreviré però em ronda pel cap el també no anar a votar, com la majoria comenta.
El temps tot ho relativitza i estudiar la història propera, el naixement de la UE, llegir a Monnet o Schuman entre d’altres (pares de la UE) et fan engrescar en el projecte, creure en uns ideals.
La realitat, el desencís de la campanya que ens han muntat, insulta la nostra intel·ligència (i parlo com a ciutadana).

un cant a l’esperança!

Faig un copiar i pegar del famós discurs del “Gran Dictador” (1940) de Charles Chaplin, pel·lícula prohibida a Espanya fins al 1976, amb un contundent missatge de PAU i JUSTÍCIA.

Per mi, discurs vigent, encara que en el context polític de l’època en que es va estrenar la pel·lícula no va arribar allà on tenia d’arribar.  

”Ens hem d’ajudar els uns als altres, els éssers humans som així. Volem fer feliços als altres, no fer-los desgraciats. No volem odiar ni menysprear ningú. En aquest món hi ha lloc per a tot el món (…) El camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa però ens hem empresonat a nosaltres mateixos: el maquinisme que crea abundància ens deixa en la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i secs. En pensem massa i sentim molt poc. Més que màquines, necessitem humanitat, més que intel·ligència, tenir bondat i tendresa. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta, es perdrà tot. (…) La desgràcia que patim no és res més que la passatgera cobdícia i l’amargor dels homes que tenen por de seguir el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà i cauran els dictadors i el poder que van prendre al poble serà reintegrat al poble i així, mentre l’home existeixi, la llibertat no desapareixerà”.

la “polaca” i els advocats a Internet!

… és més fàcil trobar a internet una polaca casada que ha canviat de nom desprès de quinze anys que a un advocat que exerceix a Espanya … aixó comentaba un col.lega, José Mª Sánchez Casillas, en el seu blog (http://www.legisconsulting.com) … ja havia buscat abans excompanys (estrangers la majoria) d’un màster a l’estranger i no havia estat tant difícil contactar amb la majoria d’ells (inclosa la polaca esmentada). Però amb els advocats a Espanya (excompanys de facultat) ha estat impossible.  

Em va cridar l’atenció el títol d’aquest post, sobre la polaca, quan buscava acudits d’advocats per posar una mica de “xispa” al meu blog. Què passa amb aquests professionals? Perquè són tant reticents a adaptar-se a les noves tecnologies? Perquè els que tenim blog ens hem de justificar dient, perquè un blog?

Que som professionals amb no massa bona premsa? doncs, com a la vinya del senyor, hi ha de tot! No tinc por a les crítiques, les encaixo bé, sense problemes! tot ajuda, les justes i les injustes. El respecte te’l guanyes amb la feina ben feta

També em va cridar l’atenció les respostes del nou Degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, sobre el tema que m’ocupa. Entrevista publicada en el  Regió7 el 17 de maig:

Té bloc o pàgina web? “No, perquè sempre he pensat que crear-la és fàcil però mantenir-la es molt complicat, i per tenir-la sense actualitzar no val la pena”.

I compte a Facebook? Tampoc, perquè no m’agrada cedir dades sense saber que se’n farà, ni perdre el control de les imatges i els documents que un hi penja. El gestor del servei te una posició dominant que no m’agrada. Trobo que a Internet hi ha un descontrol en aquests temes, i caldrà un replantejament: hi ha coses perilloses que cal vigilar; es necessària una educació d’usuari per a la mainada que s’hi acosta…

Com podrem donar un bon servei al client si no estem a la “page”?

Si estem parla’n de una nova era, d’un nou món, en què el coneixement és una de les eines imprescindibles per avançar en l’optimització del nostre servei; és com girar l’esquena a la realitat, si, “la realitat que tant esbombem les advocades i advocats quan diem que som les/els que la vivim més a prop”.

Corresponsabilitat, en dic jo, davant dels nous models d’empreses, de relacions …

En fi, ja no em queda espai per l’acudit!

Europa: una construcció quimèrica!

El projecte il·lusionant de la UE que tants èxits va obtenir als anys 90 i quasi paralitzat actualment, tant a nivell polític com econòmic; corre el risc d’acabar en una “quimera”.
Són varies les “incapacitats” constatables, a la vista dels resultats obtinguts, per tirar endavant aquest projecte que en un principi va néixe fruit d’una reflexió honesta,

      “incapacitat” per aconseguir adhesions als Tractats,
      “incapacitat” per coordinar la política econòmica i
      “incapacitat” per elaborar una política exterior de defensa i seguretat comú.

Se’n parla d’abstenció en les properes eleccions europees, els sondejos indican un descens d’interès per part de la ciutadania vinculat a la crisi econòmica i a la falta de coneixement i informació.

Allunyament, Incomunicació i Incomprensió entre la ciutadania i el Parlament Europeu. Aquesta és la meva percepció com a ciutadana!

                                                                                                        Coneixement i Informació
Això és el que volem els ciutadans, perquè és esgarrifosa la desconeixença del funcionament de les institucions europees i, sobre tot, la funció que desenvolupen els nostres polítics en les mateixes.
La política ha de ser comprensible per a tots, tots som votants, però com es pot comunicar i informar? Això és feina dels polítics i que al meu paré no ho han sabut transmetre.
El marge de temps és curt per formant-se, i en funció de com enfoquin les diferents campanyes, que ja apunta maneres! aquestes eleccions poden batre el record d’abstenció.
Justament quan assolim la presidència espanyola per al Consell de la UE en el primer semestre del 2010, i que es predica una sèrie de prioritats com ara:
♦ Aproximar la Unión a los ciudadanos europeos, contando con todos los sectores sociales, desde las entidades  locales y autonómicas hasta las ONG´s, empresas, sindicatos, etc.
♥ Necessitem un projecte il·lusionant basat en la realitat sociològica, no només proclames ideològiques i declaracions de bones intencions!

dies de vi i roses, advocats d’entitats financeres

Parlar d’entitats financeres és un tema conflictiu amb la “que està caient”, però és de la feina de les advocades i advocats d’aquestes entitats, de la que vull parlar.
El començament del títol del post és el que he trobat més escaient pel moment professional, a “l’alça”, que viuen aquestes i aquests professionals, dins de la mateixa entitat  o com a servei extern. També hagués estat bé començar, per exemple, moment “agredolç” …
Agre, per la implicació personal que això significa, són humans (és inexacte la creença de l’estereotip de l’advocat calculador, fred…) i ho passan malament reclama’n un préstec impagat, embarga’n o executa’n bens de persones físiques o entitats que en aquests moments els va malament.
En algunes execucions hipotecàries, l’alineació (venda) forçosa, no poden obviar el drama humà que significa per la família que perd l’habitatge familiar; o l’empresari que perd la seu de la seva empresa o la instal·lació industrial.
Però és la seva obligació professional i és “lícita”, encara que desagradable i injusta per ell, sense oblidar que indirectament també estan defensa’n el diner i el patrimoni d’altres ciutadans i empreses titulars de comptes, dipòsits, títols, accions … què alhora tenen tot el seu dret d’exigir una bona administració dels seus estalvis i inversions.
i,
Dolç, perquè tot plegat redunda favorablement en els seus ingressos.
No cal dir que jo estic a l’altra banda, la dels “bons” segons uns i “dolents” segons altres.
El perfil del meu client és més modest, es tracta de petita empresa en què, sovint, l’empresari està a prop del col·lapse mental i què només veu com a possible sortida el concurs, el més optimista; i quedar-se al llit fins que esclati tot, el més derrotista. Aquest últim, per sort, normalment ve arrossegat per la dona o algun amic que no el deixa anar tant fàcilment.
Un cop estudiada la situació, globalment, proposo el tractament individualitzat de tema per tema i explica’n pas per pas l’estratègia a seguir. Si estan d’acord els dic “va! ves a treballar i ja t’aniré informa’n de les negociacions”.
Últimament porto quatre situacions d’aquests tipus, en que es barreja’n diferents branques del Dret. No és el moment, però amb el temps, hi ha per escriure un llibre de les múltiples anècdotes que em trobo. Són temes controvertits i no és el moment d’apuntar idees … cadascú que s’ho curri…
Torna’n als professionals a que he fet esment en aquest post, no cal dir que em trobo amb molta col·laboració per part d’aquests col·legues, encara que com sempre, hagin de fer la consulta perquè no depèn d’ells. Tot i així ens és més fàcil entre nosaltres trobar un terme mig, buscar un camí viable i sobre tot realista.
Res a veure amb el tracte que he rebut, i em sap greu generalitzar, de directorets d’entitats bancàries què, en un primer moment es posen gallitos i prepotents. Es queixen de que “confiaven en les persones” i t’amenacen amb l’execució sense donar-te alternatives. Fet que en les dues ocasions que m’he trobat, han hagut de rectificar perquè  per be o malament, “és un altra moment”… no cal dir que també a n’hi han listillos que ho intenta’n en pla usurer, i el més vergonyós, proposa’n interessos leoninos … en tinc una molt bona anécdota per un altre dia!

EUROPA: Drets Fonamentals i Seguretat

S’acosten les eleccions europees, ja sabem què votarem? i, què ens ha de preocupar a les advocades i advocats?

La crisi * també ens afecta, però, com pot afectar a l’Estat de Dret a Europa?

S’haurà d’anar veient sobre la marxa, passades les eleccions, el rumb que prenen les diferents propostes legislatives. Tots sabem, o hauríem de saber, la incidència de les mateixes en els nostres ordenaments interns. Com també, o ens podem imaginar, que les polítiques dels governs canviaran per tal de trampejar la delicada situació en que estem immersos.

Analitzar els diferent factors desencadenants de la present situació, pertany a altres disciplines.

Nosaltres, les advocades i advocats, estem en contacte directe amb la realitat, constatem l’eficàcia o ineficàcia de les normes, però la nostra independència del poder polític ens fa ser crítics i poc complaents, això ens allunya de ser escoltats o que sens demani la nostre opinió.

Sigui com sigui, les advocades i advocats hem de defendre els principis jurídics fonamentals, base de la nostra Democràcia i Estat de Dret. No podem donar per suposats, en la pràctica professional, en cap moment els principis. Sobretot quan s’oposin a les prioritats polítiques, més centrades en altres qüestions, com ara la seguretat.

No sé quina lectura o lliçó en trauran del passat recent els nostres governants, però no en tinc dubtes de què a pesar d’haver fracassat, la finalitat dels legisladors al alliberar la regulació, perseguia enfortir la competència en favor de les empreses i per tant al ciutadà i la societat.

Aquest fet els pot fer regular massa o amb massa duresa en un futur, per tal d’obtenir una seguretat financera. Inclús podrien estar disposats a infringir la seva obligació legal de garantir i protegir la confidencialitat entre advocat/da-client/a (sigui entitat financera o no).

També necessitem garanties mínimes comuns en els processos penals, així com en els procediments comuns en la societat europea, on se suposa i es fomenta el moviment dels ciutadans dins de la Unió.

És fonamental el no permetre als politics per qüestió d’estalvi de costos, reduir els fons per l’advocacia d’ofici, s’ha de garantir al ciutadà l’assistència jurídica.

Tot plegat, és difícil, encara que desitjable, l’equilibri entre Drets Fonamentals i Seguretat, però, renunciar a llibertats essencials per la seguretat, val la pena?

*a partir d’ara, ja! escriuré aquesta paraula ben xicarrona.

advocada en temps de crisi

 els que teniu estudis rai! em diuen a la barra del bar on faig el primer cafè de diumenge. És un bar en que la majoria de clients són (eren) treballadors de la construcció, industrials, de Pirelli … la barra ja no està a tope, es nota la crisi…

Llegeixo dades i estadístiques de diferents Col·legis d’Advocats, també opinions d’importants Bufets. 

Els Col·legis veuen augmentar l’adscripció al torn d’ofici dels col·legiats. Els bufets especialitzats en certes matèries, han baixat la facturació…

I què passa amb una advocada com jo, amb la mínima estructura i, fins fa no res, treballa’n amb temes immobiliaris (Dret Urbanístic); el sector estrella que ha caigut en picat? Si, perquè tota la gestió urbanística prèvia està aturada, projectes que han requerit més d’un any o dos de treball, completament aturats.

Reconversió, reinventar-se o morir (en llenguatge entenedor) aquesta és la fórmula que he adoptat! em sento nova, amb més il·lusió que mai i a més, em moc com a peix en el aigua; cada client nou és un repte i això em fa sentir viva!

Col·laborem amb dos col·legues d’un despatx veí, formem un bon equip, ens complementem! però,

 

com m’afecta la crisi en el dia a dia? i, com ho enfoco?
La situació actual, de desacceleració econòmica global, ens ha d’enfortir als que la sobrevisquem i jo no en tinc cap dubte de què seré de les triomfadores. No només m’ho diu el cor, també m’ho diuen els resultats obtinguts en la pràctica diària.

La meva autoexigència d’oferir als meus clients un servei integral i de qualitat, com a contrapartida, m’imposa el màxim rigor en el ús eficient dels meus recursos. La dita: la/el que resisteix guanya, em ve com anell al dit, m’encanten els nous reptes! i sobretot mourem per les diferents disciplines que el Dret ofereix, com ara

Mercantil, Laboral, Estrangeria … els típics temes de Civil que no falta’n i, de tant en tant, Penal (el de menys lucro per mi, però el meu preferit).

En aquest nou escenari, han augmentat les reestructuracions empresarials, els incompliments contractuals, la insolvència, els expedients de regulació de l’ocupació, els refinançaments …

Però em considero multidisciplinar a la pràctica, no tinc problemes a l’hora de preparar-me, aconsegueixo amb facilitat la confiança i complicitat del meu client i això per mi és el factor clau.

 
i què passa amb els ingressos, es cobra dels clients en temps de crisi? Buuuuufff!!!! això és un altra tema, el dia que em senti inspirada faré un altre post perquè: el tema s’ho val! o poder no, no parlaré, parlar de cèntims no m’agrada!

Què és la jerarquia normativa? i l’Estat de Dret?, ho saben els nostres governants?

Reflexions d’una advocada: La Sentència del TSJC anul•la’n de “ple dret” la resolució dictada pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques del PE dels Lledoners, m’ha fet ser conscient, si és que em quedava cap dubte, de la mena de polítics que ens governa’n.
Com puc confiar en un govern que es passa pel “forro” les seves pròpies lleis? Les que ells mateixos dicten, en el cas que m’ocupa, la Llei d’Urbanisme de Catalunya.
Com poden ignorar el significat de “l’Estat de Dret”? (tots els poders públics sotmesos a les lleis) i el de “la Jerarquia Normativa”? (una normativa inferior no pot contradir una de superior rang).
Per cert, i en resposta (virtual) a declaracions del Sr. Nadal, jo si que m’he llegit la sentència (tota). La meva indignació ve de l’experiència professional viscuda amb temes urbanístics.
És “inimaginable” que un promotor privat pugues tirar endavant una actuació urbanística, mitjançant un PE, sense una modificació prèvia del POUM si aquest no preveia l’ús corresponent.
I si a nivell privat s’ha fet o es fa, no serè jo la que aquí “apunti” un possible delicte que tots sabem amb quin nom està tipificat en el Codi Penal.
Prepotència per part de les autoritats, si, també del Sr. Alcalde de l’Administració Local afectada. Què no tenen tècnics que coneixen la legalitat i els han informat? Segur que si, però clar, davant d’una “urgència”, d’un “interès general”….
Per acabar: reconec que en aquests temes encara conservo “un cert romanticisme” per les feines ben fetes. No soc tant “innocent” com pot semblar la meva anterior exposició, simplement m’ha fet sentir indignació i vergonya aliena el tema i, aprofitant el ressò mediàtic, he aprofitat!
Un prec: Srs. Polítics, quan se’ls faci una pregunta “clara, concreta i concisa”, faci’n el favor de respondre sobre el tema, no responguin per pataneres! És que no m’agrada que em tractin de ruca, sap?

“sense papers” situació jurídica al·lega’l, l’empadronament?

És la pregunta que em va fer una amiga que prepara oposicions, com podia un “sense papers” empadronar-se si no té “papers”? i, que vol dir situació jurídica al.legal?

Em vaig adonar que molta gent interpreta malament el terme “sense papers” i no és una qüestió de tenir més o menys estudis. Per assegurar-me vaig preguntar a un meu amic amb titulació superior i la seva resposta va ser la mateixa, “sense papers” = que no té papers per identificar-se.

Resposta: els “sense papers” són nou vinguts que tenen: passaport, carnet d’identitat … en funció del país d’origen. I, si pel camí els han perdut (una de les moltes variants que t’introdueixen quan fan una pregunta) doncs, poden sol·licitar en la seva ambaixada o consolat, un de nou per pèrdua, robatori, destrucció… 

“sense papers” fa referència a la seva situació jurídica irregular, al·lega’l, perquè no tenen regularitzada la seva residència al nostre país.

Per tant, per poder accedir als diferents serveis ciutadans d’acolliment i integració, per exemple: accés al servei sanitari públic, escolarització de menors, etc.: cal que s’empadronin a la ciutat o poble en que resideixen.

I, com s’empadronen? doncs presentant la seva documentació d’identitat del país d’origen i especifica’n un domicili (amb la deguda autorització del propietari o llogater de l’habitatge –  amb el seu DNI, escriptura o contracte).

El fet d’estar empadronat els permet, amb els tràmits oportuns (competència estatal), tramitar en un futur la seva “situació jurídica legal”.