Què és la jerarquia normativa? i l’Estat de Dret?, ho saben els nostres governants?

Reflexions d’una advocada: La Sentència del TSJC anul•la’n de “ple dret” la resolució dictada pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques del PE dels Lledoners, m’ha fet ser conscient, si és que em quedava cap dubte, de la mena de polítics que ens governa’n.
Com puc confiar en un govern que es passa pel “forro” les seves pròpies lleis? Les que ells mateixos dicten, en el cas que m’ocupa, la Llei d’Urbanisme de Catalunya.
Com poden ignorar el significat de “l’Estat de Dret”? (tots els poders públics sotmesos a les lleis) i el de “la Jerarquia Normativa”? (una normativa inferior no pot contradir una de superior rang).
Per cert, i en resposta (virtual) a declaracions del Sr. Nadal, jo si que m’he llegit la sentència (tota). La meva indignació ve de l’experiència professional viscuda amb temes urbanístics.
És “inimaginable” que un promotor privat pugues tirar endavant una actuació urbanística, mitjançant un PE, sense una modificació prèvia del POUM si aquest no preveia l’ús corresponent.
I si a nivell privat s’ha fet o es fa, no serè jo la que aquí “apunti” un possible delicte que tots sabem amb quin nom està tipificat en el Codi Penal.
Prepotència per part de les autoritats, si, també del Sr. Alcalde de l’Administració Local afectada. Què no tenen tècnics que coneixen la legalitat i els han informat? Segur que si, però clar, davant d’una “urgència”, d’un “interès general”….
Per acabar: reconec que en aquests temes encara conservo “un cert romanticisme” per les feines ben fetes. No soc tant “innocent” com pot semblar la meva anterior exposició, simplement m’ha fet sentir indignació i vergonya aliena el tema i, aprofitant el ressò mediàtic, he aprofitat!
Un prec: Srs. Polítics, quan se’ls faci una pregunta “clara, concreta i concisa”, faci’n el favor de respondre sobre el tema, no responguin per pataneres! És que no m’agrada que em tractin de ruca, sap?

“sense papers” situació jurídica al·lega’l, l’empadronament?

És la pregunta que em va fer una amiga que prepara oposicions, com podia un “sense papers” empadronar-se si no té “papers”? i, que vol dir situació jurídica al.legal?

Em vaig adonar que molta gent interpreta malament el terme “sense papers” i no és una qüestió de tenir més o menys estudis. Per assegurar-me vaig preguntar a un meu amic amb titulació superior i la seva resposta va ser la mateixa, “sense papers” = que no té papers per identificar-se.

Resposta: els “sense papers” són nou vinguts que tenen: passaport, carnet d’identitat … en funció del país d’origen. I, si pel camí els han perdut (una de les moltes variants que t’introdueixen quan fan una pregunta) doncs, poden sol·licitar en la seva ambaixada o consolat, un de nou per pèrdua, robatori, destrucció… 

“sense papers” fa referència a la seva situació jurídica irregular, al·lega’l, perquè no tenen regularitzada la seva residència al nostre país.

Per tant, per poder accedir als diferents serveis ciutadans d’acolliment i integració, per exemple: accés al servei sanitari públic, escolarització de menors, etc.: cal que s’empadronin a la ciutat o poble en que resideixen.

I, com s’empadronen? doncs presentant la seva documentació d’identitat del país d’origen i especifica’n un domicili (amb la deguda autorització del propietari o llogater de l’habitatge -  amb el seu DNI, escriptura o contracte).

El fet d’estar empadronat els permet, amb els tràmits oportuns (competència estatal), tramitar en un futur la seva “situació jurídica legal”.

    

Sovint em trobo que persones del meu voltant em pregunten “què vol dir… ?” “que passaria si… ?” “i si… ?” i així molts i molts cops!
És extenuant de vagades, una advocada o advocat és un tema recorrent! ho pateixo com m’imagino moltes i molts col·legues i, ho trampejo com puc, en funció de la confiança amb la persona o el lloc.
Una cosa és la exposició d’un cas concret, que sol ser “horrible” per la multitud de variants que l’ interlocutor/a t’introdueix “i si……………. ?”
Altres, simplement definicions “què vol dir…………….. ?”
Clar! que el més pesat sol ser quan t’expliquen experiències pròpies, ja em diràs!
Ara, dur el que se’n diu dur, res més dur que quan t’invita a una copa un amic d’aquells que mai s’han fixat amb tu i, de cop! sembla que et veu. Tu, tu creus i, oooohhhh! decepció, resulta que també, què es tracta d’un assessorament d’un amic, d’un amic, d’un amic ….. clar que ja sé quin va ser el meu gran “fallo” un cop, amb el nerviosisme a “l’acicalar-me” vaig confondre la crema hidratant per la pasta de dents!
En fi, d’anècdotes amb amics, coneguts, clients …. un munt!
He pres la iniciativa al crear aquest nou bloc per parlar de temes jurídics, de lleis, de dret i sobre tot, comentar si és el cas, del possible plus de justícia que segur es rep en més d’un cas.
Trobo a faltar a la Bagesfera la categoria de “dret”, quan en el dia a dia les persones que m’envolten, se’ls creen molts dubtes. Dubtes que tampoc cal anar expressament a l’advocada o advocat (sobre tot per l’economia).
A mi m’agrada respondre les preguntes, si ho sé, clar! i sobre tot utilitzar un llenguatge planer, no tant formal com l’habitual, perquè em puguin entendre. Per això m’ofereixo a fer-ho, així com explicar anècdotes i comentaris d’aquest sector tant poc representat.
Tinc engrescat/da a un/una parell de col·legues perquè també publiquin en aquest blog, avia’m si amb una empenteta més es llença’n al “ruedo”! jo, per si de cas, començo avui dilluns de Pasqua; un dia de primavera, preciós!