la “polaca” i els advocats a Internet!

… és més fàcil trobar a internet una polaca casada que ha canviat de nom desprès de quinze anys que a un advocat que exerceix a Espanya … aixó comentaba un col.lega, José Mª Sánchez Casillas, en el seu blog (http://www.legisconsulting.com) … ja havia buscat abans excompanys (estrangers la majoria) d’un màster a l’estranger i no havia estat tant difícil contactar amb la majoria d’ells (inclosa la polaca esmentada). Però amb els advocats a Espanya (excompanys de facultat) ha estat impossible.  

Em va cridar l’atenció el títol d’aquest post, sobre la polaca, quan buscava acudits d’advocats per posar una mica de “xispa” al meu blog. Què passa amb aquests professionals? Perquè són tant reticents a adaptar-se a les noves tecnologies? Perquè els que tenim blog ens hem de justificar dient, perquè un blog?

Que som professionals amb no massa bona premsa? doncs, com a la vinya del senyor, hi ha de tot! No tinc por a les crítiques, les encaixo bé, sense problemes! tot ajuda, les justes i les injustes. El respecte te’l guanyes amb la feina ben feta

També em va cridar l’atenció les respostes del nou Degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, sobre el tema que m’ocupa. Entrevista publicada en el  Regió7 el 17 de maig:

Té bloc o pàgina web? “No, perquè sempre he pensat que crear-la és fàcil però mantenir-la es molt complicat, i per tenir-la sense actualitzar no val la pena”.

I compte a Facebook? Tampoc, perquè no m’agrada cedir dades sense saber que se’n farà, ni perdre el control de les imatges i els documents que un hi penja. El gestor del servei te una posició dominant que no m’agrada. Trobo que a Internet hi ha un descontrol en aquests temes, i caldrà un replantejament: hi ha coses perilloses que cal vigilar; es necessària una educació d’usuari per a la mainada que s’hi acosta…

Com podrem donar un bon servei al client si no estem a la “page”?

Si estem parla’n de una nova era, d’un nou món, en què el coneixement és una de les eines imprescindibles per avançar en l’optimització del nostre servei; és com girar l’esquena a la realitat, si, “la realitat que tant esbombem les advocades i advocats quan diem que som les/els que la vivim més a prop”.

Corresponsabilitat, en dic jo, davant dels nous models d’empreses, de relacions …

En fi, ja no em queda espai per l’acudit!

Europa: una construcció quimèrica!

El projecte il·lusionant de la UE que tants èxits va obtenir als anys 90 i quasi paralitzat actualment, tant a nivell polític com econòmic; corre el risc d’acabar en una “quimera”.
Són varies les “incapacitats” constatables, a la vista dels resultats obtinguts, per tirar endavant aquest projecte que en un principi va néixe fruit d’una reflexió honesta,

      ”incapacitat” per aconseguir adhesions als Tractats,
      “incapacitat” per coordinar la política econòmica i
      “incapacitat” per elaborar una política exterior de defensa i seguretat comú.

Se’n parla d’abstenció en les properes eleccions europees, els sondejos indican un descens d’interès per part de la ciutadania vinculat a la crisi econòmica i a la falta de coneixement i informació.

Allunyament, Incomunicació i Incomprensió entre la ciutadania i el Parlament Europeu. Aquesta és la meva percepció com a ciutadana!

                                                                                                        Coneixement i Informació
Això és el que volem els ciutadans, perquè és esgarrifosa la desconeixença del funcionament de les institucions europees i, sobre tot, la funció que desenvolupen els nostres polítics en les mateixes.
La política ha de ser comprensible per a tots, tots som votants, però com es pot comunicar i informar? Això és feina dels polítics i que al meu paré no ho han sabut transmetre.
El marge de temps és curt per formant-se, i en funció de com enfoquin les diferents campanyes, que ja apunta maneres! aquestes eleccions poden batre el record d’abstenció.
Justament quan assolim la presidència espanyola per al Consell de la UE en el primer semestre del 2010, i que es predica una sèrie de prioritats com ara:
♦ Aproximar la Unión a los ciudadanos europeos, contando con todos los sectores sociales, desde las entidades  locales y autonómicas hasta las ONG´s, empresas, sindicatos, etc.
♥ Necessitem un projecte il·lusionant basat en la realitat sociològica, no només proclames ideològiques i declaracions de bones intencions!

dies de vi i roses, advocats d’entitats financeres

Parlar d’entitats financeres és un tema conflictiu amb la “que està caient”, però és de la feina de les advocades i advocats d’aquestes entitats, de la que vull parlar.
El començament del títol del post és el que he trobat més escaient pel moment professional, a “l’alça”, que viuen aquestes i aquests professionals, dins de la mateixa entitat  o com a servei extern. També hagués estat bé començar, per exemple, moment “agredolç” …
Agre, per la implicació personal que això significa, són humans (és inexacte la creença de l’estereotip de l’advocat calculador, fred…) i ho passan malament reclama’n un préstec impagat, embarga’n o executa’n bens de persones físiques o entitats que en aquests moments els va malament.
En algunes execucions hipotecàries, l’alineació (venda) forçosa, no poden obviar el drama humà que significa per la família que perd l’habitatge familiar; o l’empresari que perd la seu de la seva empresa o la instal·lació industrial.
Però és la seva obligació professional i és “lícita”, encara que desagradable i injusta per ell, sense oblidar que indirectament també estan defensa’n el diner i el patrimoni d’altres ciutadans i empreses titulars de comptes, dipòsits, títols, accions … què alhora tenen tot el seu dret d’exigir una bona administració dels seus estalvis i inversions.
i,
Dolç, perquè tot plegat redunda favorablement en els seus ingressos.
No cal dir que jo estic a l’altra banda, la dels “bons” segons uns i “dolents” segons altres.
El perfil del meu client és més modest, es tracta de petita empresa en què, sovint, l’empresari està a prop del col·lapse mental i què només veu com a possible sortida el concurs, el més optimista; i quedar-se al llit fins que esclati tot, el més derrotista. Aquest últim, per sort, normalment ve arrossegat per la dona o algun amic que no el deixa anar tant fàcilment.
Un cop estudiada la situació, globalment, proposo el tractament individualitzat de tema per tema i explica’n pas per pas l’estratègia a seguir. Si estan d’acord els dic “va! ves a treballar i ja t’aniré informa’n de les negociacions”.
Últimament porto quatre situacions d’aquests tipus, en que es barreja’n diferents branques del Dret. No és el moment, però amb el temps, hi ha per escriure un llibre de les múltiples anècdotes que em trobo. Són temes controvertits i no és el moment d’apuntar idees … cadascú que s’ho curri…
Torna’n als professionals a que he fet esment en aquest post, no cal dir que em trobo amb molta col·laboració per part d’aquests col·legues, encara que com sempre, hagin de fer la consulta perquè no depèn d’ells. Tot i així ens és més fàcil entre nosaltres trobar un terme mig, buscar un camí viable i sobre tot realista.
Res a veure amb el tracte que he rebut, i em sap greu generalitzar, de directorets d’entitats bancàries què, en un primer moment es posen gallitos i prepotents. Es queixen de que “confiaven en les persones” i t’amenacen amb l’execució sense donar-te alternatives. Fet que en les dues ocasions que m’he trobat, han hagut de rectificar perquè  per be o malament, “és un altra moment”… no cal dir que també a n’hi han listillos que ho intenta’n en pla usurer, i el més vergonyós, proposa’n interessos leoninos … en tinc una molt bona anécdota per un altre dia!

EUROPA: Drets Fonamentals i Seguretat

S’acosten les eleccions europees, ja sabem què votarem? i, què ens ha de preocupar a les advocades i advocats?

La crisi * també ens afecta, però, com pot afectar a l’Estat de Dret a Europa?

S’haurà d’anar veient sobre la marxa, passades les eleccions, el rumb que prenen les diferents propostes legislatives. Tots sabem, o hauríem de saber, la incidència de les mateixes en els nostres ordenaments interns. Com també, o ens podem imaginar, que les polítiques dels governs canviaran per tal de trampejar la delicada situació en que estem immersos.

Analitzar els diferent factors desencadenants de la present situació, pertany a altres disciplines.

Nosaltres, les advocades i advocats, estem en contacte directe amb la realitat, constatem l’eficàcia o ineficàcia de les normes, però la nostra independència del poder polític ens fa ser crítics i poc complaents, això ens allunya de ser escoltats o que sens demani la nostre opinió.

Sigui com sigui, les advocades i advocats hem de defendre els principis jurídics fonamentals, base de la nostra Democràcia i Estat de Dret. No podem donar per suposats, en la pràctica professional, en cap moment els principis. Sobretot quan s’oposin a les prioritats polítiques, més centrades en altres qüestions, com ara la seguretat.

No sé quina lectura o lliçó en trauran del passat recent els nostres governants, però no en tinc dubtes de què a pesar d’haver fracassat, la finalitat dels legisladors al alliberar la regulació, perseguia enfortir la competència en favor de les empreses i per tant al ciutadà i la societat.

Aquest fet els pot fer regular massa o amb massa duresa en un futur, per tal d’obtenir una seguretat financera. Inclús podrien estar disposats a infringir la seva obligació legal de garantir i protegir la confidencialitat entre advocat/da-client/a (sigui entitat financera o no).

També necessitem garanties mínimes comuns en els processos penals, així com en els procediments comuns en la societat europea, on se suposa i es fomenta el moviment dels ciutadans dins de la Unió.

És fonamental el no permetre als politics per qüestió d’estalvi de costos, reduir els fons per l’advocacia d’ofici, s’ha de garantir al ciutadà l’assistència jurídica.

Tot plegat, és difícil, encara que desitjable, l’equilibri entre Drets Fonamentals i Seguretat, però, renunciar a llibertats essencials per la seguretat, val la pena?

*a partir d’ara, ja! escriuré aquesta paraula ben xicarrona.

advocada en temps de crisi

 els que teniu estudis rai! em diuen a la barra del bar on faig el primer cafè de diumenge. És un bar en que la majoria de clients són (eren) treballadors de la construcció, industrials, de Pirelli … la barra ja no està a tope, es nota la crisi…

Llegeixo dades i estadístiques de diferents Col·legis d’Advocats, també opinions d’importants Bufets. 

Els Col·legis veuen augmentar l’adscripció al torn d’ofici dels col·legiats. Els bufets especialitzats en certes matèries, han baixat la facturació…

I què passa amb una advocada com jo, amb la mínima estructura i, fins fa no res, treballa’n amb temes immobiliaris (Dret Urbanístic); el sector estrella que ha caigut en picat? Si, perquè tota la gestió urbanística prèvia està aturada, projectes que han requerit més d’un any o dos de treball, completament aturats.

Reconversió, reinventar-se o morir (en llenguatge entenedor) aquesta és la fórmula que he adoptat! em sento nova, amb més il·lusió que mai i a més, em moc com a peix en el aigua; cada client nou és un repte i això em fa sentir viva!

Col·laborem amb dos col·legues d’un despatx veí, formem un bon equip, ens complementem! però,

 

com m’afecta la crisi en el dia a dia? i, com ho enfoco?
La situació actual, de desacceleració econòmica global, ens ha d’enfortir als que la sobrevisquem i jo no en tinc cap dubte de què seré de les triomfadores. No només m’ho diu el cor, també m’ho diuen els resultats obtinguts en la pràctica diària.

La meva autoexigència d’oferir als meus clients un servei integral i de qualitat, com a contrapartida, m’imposa el màxim rigor en el ús eficient dels meus recursos. La dita: la/el que resisteix guanya, em ve com anell al dit, m’encanten els nous reptes! i sobretot mourem per les diferents disciplines que el Dret ofereix, com ara

Mercantil, Laboral, Estrangeria … els típics temes de Civil que no falta’n i, de tant en tant, Penal (el de menys lucro per mi, però el meu preferit).

En aquest nou escenari, han augmentat les reestructuracions empresarials, els incompliments contractuals, la insolvència, els expedients de regulació de l’ocupació, els refinançaments …

Però em considero multidisciplinar a la pràctica, no tinc problemes a l’hora de preparar-me, aconsegueixo amb facilitat la confiança i complicitat del meu client i això per mi és el factor clau.

 
i què passa amb els ingressos, es cobra dels clients en temps de crisi? Buuuuufff!!!! això és un altra tema, el dia que em senti inspirada faré un altre post perquè: el tema s’ho val! o poder no, no parlaré, parlar de cèntims no m’agrada!