dies de vi i roses, advocats d’entitats financeres

Parlar d’entitats financeres és un tema conflictiu amb la “que està caient”, però és de la feina de les advocades i advocats d’aquestes entitats, de la que vull parlar.
El començament del títol del post és el que he trobat més escaient pel moment professional, a “l’alça”, que viuen aquestes i aquests professionals, dins de la mateixa entitat  o com a servei extern. També hagués estat bé començar, per exemple, moment “agredolç” …
Agre, per la implicació personal que això significa, són humans (és inexacte la creença de l’estereotip de l’advocat calculador, fred…) i ho passan malament reclama’n un préstec impagat, embarga’n o executa’n bens de persones físiques o entitats que en aquests moments els va malament.
En algunes execucions hipotecàries, l’alineació (venda) forçosa, no poden obviar el drama humà que significa per la família que perd l’habitatge familiar; o l’empresari que perd la seu de la seva empresa o la instal·lació industrial.
Però és la seva obligació professional i és “lícita”, encara que desagradable i injusta per ell, sense oblidar que indirectament també estan defensa’n el diner i el patrimoni d’altres ciutadans i empreses titulars de comptes, dipòsits, títols, accions … què alhora tenen tot el seu dret d’exigir una bona administració dels seus estalvis i inversions.
i,
Dolç, perquè tot plegat redunda favorablement en els seus ingressos.
No cal dir que jo estic a l’altra banda, la dels “bons” segons uns i “dolents” segons altres.
El perfil del meu client és més modest, es tracta de petita empresa en què, sovint, l’empresari està a prop del col·lapse mental i què només veu com a possible sortida el concurs, el més optimista; i quedar-se al llit fins que esclati tot, el més derrotista. Aquest últim, per sort, normalment ve arrossegat per la dona o algun amic que no el deixa anar tant fàcilment.
Un cop estudiada la situació, globalment, proposo el tractament individualitzat de tema per tema i explica’n pas per pas l’estratègia a seguir. Si estan d’acord els dic “va! ves a treballar i ja t’aniré informa’n de les negociacions”.
Últimament porto quatre situacions d’aquests tipus, en que es barreja’n diferents branques del Dret. No és el moment, però amb el temps, hi ha per escriure un llibre de les múltiples anècdotes que em trobo. Són temes controvertits i no és el moment d’apuntar idees … cadascú que s’ho curri…
Torna’n als professionals a que he fet esment en aquest post, no cal dir que em trobo amb molta col·laboració per part d’aquests col·legues, encara que com sempre, hagin de fer la consulta perquè no depèn d’ells. Tot i així ens és més fàcil entre nosaltres trobar un terme mig, buscar un camí viable i sobre tot realista.
Res a veure amb el tracte que he rebut, i em sap greu generalitzar, de directorets d’entitats bancàries què, en un primer moment es posen gallitos i prepotents. Es queixen de que “confiaven en les persones” i t’amenacen amb l’execució sense donar-te alternatives. Fet que en les dues ocasions que m’he trobat, han hagut de rectificar perquè  per be o malament, “és un altra moment”… no cal dir que també a n’hi han listillos que ho intenta’n en pla usurer, i el més vergonyós, proposa’n interessos leoninos … en tinc una molt bona anécdota per un altre dia!